martes, 11 de abril de 2017

Un mar de canyes

La combinació dels conreus d'hivern i els de primavera fa que els horts semblin un mar de canyes. Els pèsols, els tomàquets, les mongeteres, i algunes vegades els cogombres, els asprem amb canyes per al seu sosteniment. Són plantes enfiladisses que necessiten algun suport per al seu creixement. N'hi ha que ho fan amb cordill, però als nostres horts, generalment ho fem amb canyes.



Les canyes, ben posades, fan molt bona feina. S'han de clavar bastant fondes o d'altra manera, quan van creixent els conreus i fa una mica de ben, es van aixecant i perden la seva funció. Per clavar-les bé, és interessant que el sòl estigui humit, com en aquests darrers dies, quan la pluja caiguda ha permès fer una bona feina. El lligat també és important. S'ha de fer amb algun tipus de cordill que no cedeixi i s'allargui, sinó, al cap de quatre dies, tota l'encanyissada es mourà.

viernes, 7 de abril de 2017

Un bon diumenge per estar als horts

Després d'un dissabte una mica plujós i bastant tapat, tot i que va començar sense núvols, el diumenge va ser un molt bon dia per gaudir dels horts.
La terra tenia una bona saó, potser una mica massa humida, però es podia treballar a gust: les canyes de les tomaqueres es clavaven bé, l'herba no demanava massa esforç per treure-la tota sencera (incloses les arrels), la collita de faves, pèsols, enciams, bledes, raves, pastanagues comença a ser abundant i la companyia dels que érem als horts, altament gratificant.